Conclusió

L'aventura amb els nostres peixos a classe ja acaba. Aquesta és la nostre última entrada al blog i ens agradaria parlar una mica sobre aquesta metodologia, quina importància té dins de l’aula i també, de què ens ha servit i com hem visgut aquesta experiencia d’observar els peixos durant aquest mesos.

La idea de portar un peix a l’aula, o un ésser viu qualsevol, és molt atractiva i sobretot és una nova manera d’aprendre a través d’una metodologia diferent. Portant un animal a l’aula permet observar, experimentar i aprendre d’una manera més directa. Permet aprendre més i millor, el continguts són més significatius i sobretot, tot el que aprenem de manera directa ens queda més al cap i podem recuperar aquest coneixements quan els necessitem, perquè no han sigut memoritzats, sinó entesos.

Aquesta és una metodologia que ens hagués agradat treballar a nosaltres quan èrem petits, ja que cap dels membres del grup va tenir l’ocasió de fer-ho.

És una manera d’aprendre des del punt de vista competencial, a través de fer preguntes, de discutir amb el grup-classe, en la qual tots tenim diferents maneres d’entendre un mateix fet. Observar conjuntament comporta això, que tots tenim una visió diferent d’un  mateix fet. (Neus Sanmartí, 2009). I aquesta és la manera d’aprendre millor.

Amb projectes com aquest es dóna molta importància a les preguntes dels nens, perquè a partir d’aquestes podem saber els coneixements que tenen els infants i anar avançant en funció d’aquest. Per aquest motiu en el nostre blog hem plasmat tot el que nosaltre sabíem sobre la reproducció, la comunicació i l’alimentació dels peixos per després donar el pas següent i investigar si el que coneixíem era cert o no a partir de diferents fonts i també de l’observació i experimentació amb els nostres peixos.

Observar de manera directa ajuda a imaginar i a representar tot allò que nosaltres pensem i imaginem sobre els éssers vius, i a través d’aquestes representacions els alumnes, i a partir del llenguatge, posen en comú, raonen el perquè ho han representat d’aquesta manera i no d’una altra, i això porta a la discussió. Així doncs, tenir un ésser viu a l’aula té molts avantatges.

I en quan a nosaltres, per començar, hem tingut dificutats a l’hora d’enfocar aquest blog, ja que estem  acostumats a fer ciència a partir d’una altra metodologia i no a partir de l’observació, ni la manipulació, ni l’experimentació, ni fent preguntes, etc.

  

Ens agradaria destacar que sobretot ens ha servit per aprendre des d’una mirada més conceptual, més professional. A més a més hem après a observar cada detall i ampliar la nostra mirada, però tot i així, va ser difícil, ja que en el nostre dia a dia no ens parem a observar les coses quotidianes detingudament per després analitzar-les. Rebem tants estímuls que no parem atenció a cap en concret i amb aquest treball hem après a observar.

D’aquest ésser viu hem après, no només, les seves particularitats, els seus canvis, sinó que hem intentat investigar menys conceptes però amb més profunditat i més qualitat com diu Neus Sanmartí (2009). I gràcies aquesta interacció ens han anat sortint preguntes i hem anat realitzant hipòtesis sobre les quals després hem pogut reflexionar i debatir com a grup. 


 

El nostre objectiu principal ha sigut plantejar-nos preguntes que com a futurs mestres ens fossin útils per treballar a l'aula amb els infants i per fer-nos aquestes preguntes ens hem bassat amb els conceptes teòrics treballats a l'àrea de Didàctica de les Ciències Experimentals, però a més a més com treballaríem un ésser viu a l’aula, la competencia científica a aquesta i què ens aportaría. Segons Dr. Àngel Pérez, els mestres hem d’ajudar els éssers humans d’avui a aprendre a aprendre i necessiten interaccionar les vivències amb els fets que succeeixen a la classe, perquè en un futur puguin resoldre tots els problemes que se’ls presenti a la vida i siguin capaços de fer front amb eines que nosaltres els deixem.

Durant l'elaboració d'aquest blog hem fet un canvi, hi hagut una evolució les preguntes. Creiem que cada vegada han sigut més complexes; anaven creixent. Com hem dit anteriorment, al principi hem tingut algunes dificultats per dur els aspectes teòrics a la pràtica, les preguntes que ens formulàvem eren molt generals,  ja que no partien d'una observació molt detallada i, a més a més, aquestes no connectàven entre elles. Una altra dificultat és que només ens centràvem en els peixos, i moltes d'aquestes preguntes ens podien servir per relacionar-les amb altres i, per tant, que les nostres investigacions fossin més enriquidores. 

  

Un cop més endisats en l'investiagció i amb el canvi de plantejament de l'observació, ens ha servit per adquirir coneixements més rics, per ser capaços de formar-nos preguntes més complexes i més productives, i tenir diàlegs amb el grup  més interessants. 

Finalment, ens hem adonat que saber realitzar unes bones preguntes implica que poguem guiar millor els nostres coneixements a partir de bones preguntes i que el tractament de l’error sigui, també, a partir d’unes noves preguntes que els (ens) ajudin a reflexionar i a anar més enllà. Com a mestres  és important tenir el domini del coneixement conceptual, per tal de poder treballar-lo amb els nostres alumnes. També és important saber gestionar i conèixer el pensament científic dels nens en relació amb els fets relacionats.

Encara ens queda molt de camí, això no s'acaba aquí!

Comunicació: com es relacionen?

Els humans ens comuniquem a través del llenguatge, i alguns animals, com els gossos es comuniquen mitjançant sons. Els humans per perpetuar l’espècie es relacionen i per relacionar-nos necessitem comunicar, passa el mateix amb la resta d’animals. Però, el que no tenim clar, es si tots els éssers vius, com les plantes, es comuniquen o no, ja que no existeix una reproducció física i, per tant, no necessiten comunicar, però, tot i així, necessiten “ajuda” d’altres éssers vius per sobreviure i mantenir l’espècie, i les plantes ajuden als altres éssers vius emitint diòxid de carboni i regenerant l'oxígen. 

Una pregunta que ens ha fet un membre del grup és: Creieu que els peixos es comuniquen? I si ho fan, com ho fan? Es comuniquen a partir de sons com els gossos, els gats o els grills? O simplement per contacte? A nosaltres ens costa d’imaginar això, però sabem que la majoria d’éssers vius es relacionen i es comuniquen entre ells per tal de poder reproduir-se. A simple vista no hem vist cap indici de comunicació entre ells, ja que simplement estan nedant.

Com podríem saber si es comuniquen realment? Si podem comunicar significa que poden sentir? Creiem que si es comuniquen serà a partir de sons, però tots poden fer aquests sons? Com que  comunicar-se és un fet no observable vam decidir de cercar informació a diverses fonts, però la que ens va fer més el pes va ser un article sobre un biòleg marí Shahriman Ghazali. Segon S. Ghazali "Todos los peces pueden oír, pero no todos pueden hacer sonido, solo aquellos que tienen vejiga natatoria, un músculo que pueden contraer" Aleshores la nostra pregunta és: Els nostres peixos emeten sons?

Per descobrir aquest fenòmen, se'ns va ocórrer utilitzar un instrument mèdic, l'estetoscopi, que serveix per escoltar els bategs del cor. La nostra idea és posar a la part exterior d'una de les parets de l'aquari i estar atents i veure si escoltem algun so. Com no sabem si aquesta idea pot sortir bé, l'hauríem de provar. Aquest experiment es pot portar a terme a la classe, tot i que, aquest fet ens provoca nous dubtes: Si hi ha sons, les nostres oïdes serien capaces de sentir-lo? En el cas que no sentim res, significaria que no emeten sons o que simplement no els sentim?

Creiem que són preguntes difícils de contestar, per això necessitaríem més eines de les quals no en disposem. Alhora, és un bon experiment i els infants gaudiran  provant, experimentant, sentint i coneixent nous materials i noves maneres d'investigar o observar.    

A l'entrada de reproducció vam deixar una pregunta sense contestar i és de quina manera el mascle corteja la femella per tal de poder cortejar-la. Com aquesta pregunta ens resulta interessant però complexa a la vegada, vam estar parlant sobre que potser el mascle amb els seus color vius i fent un "ritual" per apariar-se crida l'atenció de la femella i, aleshores, succeeix tot el procés de fecundació, en aquest cas, interna. Però tot i així, no estàvem molt segurs de que fos així com l'atreia i pensàvem que era un error vam començar a parlar sobre altres espècies, per exemple, el gall dindi. 

Finalment, aquest ésser viu de colors molt vius a les plomes qual vol cridar l'atenció de la femella obra el seu plomatge i emet uns sons. Ara, relacionant aquest au amb els nostres peixos, és que coincidim en la idea que la manera de atraure a la femella és a partir dels colors vius, però del que no hi estem segurs és que emetin alguna mena de sons aquest tipus de peix. Per poder estar una mica més imformats vam trobar un video al qual es pot veure la manera del mascle per poder cortejar la femella. 



Desitgem que us hagi agradat!

Com respiren?

La mort d’un dels peixos ha fet que ens sorgissin un seguit de dubtes sobre com són els peixos en general i en concret, els nostres.

Vam decidir obrir-lo per a veure com és el seu organisme, cosa que va provocar que ens preguntéssim con respiren aquests animals. Ho fan igual que els humans? Nosaltres, per a poder estar molta estona sota l’aigua hem d’agafar aire de la superfície. Serà que els peixos fan el mateix? Ràpidament vam descartar aquesta opció ja que l’aigua és el seu medi natural i per tant, no necessiten agafar aire de la superfície. Els passa el contrari que els humans: si passen massa estona en contacte amb la superfície, moren. Tot i que haviem observat que avegades boquejan fora de l'aigua com si necessitesin respirar. 

Gràcies als nostres coneixements previs sobre aquest tipus d’animals marins, vam concloure que ells també necessiten l’oxigen per a respirar, igual que nosaltres. La diferència es troba en que els peixos l’extreuen de l’aigua.

Després de veure aquestes evidències, vam fer-nos el següent plantejament: Per què els peixos poden extreure l’oxigen de l’aigua i nosaltres ens ofeguem? Vam fer una primera recerca d’informació i la resposta es troba en una paraula: brànquies. Les brànquies són prolongacions de la pell, a través de les quals es produeixen intercanvis gasosos que constitueixen la respiració. Es troben situades darrere el cap.

El peix obre la boca i absorbeix l’aigua. En aquest moment, l’opercle (estructura dura que cobreix les brànquies) està tancat. Quan el peix tanca la boca s’obre l’opercle. Amb aquesta acció, s’obliga que l’aigua passi a través de les brànquies, d’aquesta forma l’oxigen l’usen per a la respiració i l’H2O surt pes les brànquies.

A l’hora de fer la dissecció, vam veure que el peix tenia dues petites fosses nassals. Aleshores ens va sorgir la qüestió de per què necessiten brànquies si tenen nas? Nosaltres respirem pel nas i la boca, no exclusivament per la boca. Als peixos els passa el mateix? Com que desconeixíem la resposta vam fer una recerca sobre el tema i vam trobar l’explicació científica la qual ens parla que la funció d’aquests orificis és únicament olfactiva. L’orifici més anterior és per on entra l’aigua i el posterior per on hi surt però aquestes fosses nasals no comuniquen amb la cavitat bucal.

Això significa que els peixos poden olorar igual que nosaltres? Aquest dubte el resoldre’m en una altre entrada, ja que ens interessa fer èmfasi en els sentits que posseeixen els nostres peixos...Poden sentir el que toquen? Veuen la realitat com nosaltres? Diferencien els sabors?

Després de saber com respiren els peixos, vam tenir un altre dubte: els peixos tenen pulmons per a respirar igual que nosaltres?

Buscant informació a la xarxa vam poder veure que els peixos respiren l'aire que està dissolt a l'aigua mitjançant les brànquies, com hem explicat anteriorment, i per tant, no tenen pulmons. Tot i així, vam trobar que hi ha un tipus de peixos, els peixos pulmonars, els quals sí respiren a través dels pulmons, però a diferència dels humans només en tenen un. Aquest no és el cas del nostre peix.

Així doncs, hem pogut observar i investigar sobre la respiració comuna dels peixos, ja que és per la qual respirava el nostre i a més, hem vist totes les semblances i diferències que tenen amb nosaltres.

Gràcies a tota aquesta recerca d'informació i els dubtes que han sorgit, els alumnes podrien arribar a treballar la respiració. Amb tot això, s’introduiria el tema de la respiració cel·lular. Les cèl·lules necessiten oxigen per combinar-lo amb la glucosa i obtenir energia; el diòxid de carboni produït dins de la cèl·lula s’ha d’alliberar a fora. Per transportar oxigen dels pulmons a totes les cèl·lules de l’organisme i eliminar-ne el diòxid de carboni és imprescindible el sistema circulatori que funciona gràcies als batecs del cor.

* informació extreta de: Ciència peixos.

Espere'm que sigue interressant i continuem al nostre aprenentatge ! 

Reproducció

Ens hem reunit com cada setmana i després, del fet que vam tenir sobre la mort d'un peix, vam estar parlant de com pensàvem que es reproduïen aquests peixos. Aquests peixos els vam escollir perquè tenen tret característic molt interessant i és que són éssers vius de reproducció ràpida. Què vol dir això? Doncs que la seva reproducció i fecundació és més ràpida que les altres espècies. Aquest tret el vam poder observar quan va morir la femella, però el que no vam poder observar és com la femella embarassada els expulsa quan ja estan formats dins del seu cos. Tot i que, el que més ens ha cridat l'atenció és la seva fecundació. Per què hi ha peixos que la seva fecundació és interna i d'altres on la fecundació és externa? Quina diferència podem trobar entre aquests dos?  I com fa el mascle per arribar a fecundar a la femella? Fan un ritual? Aquestes últimes dues preguntes, les deixarem per poder fer l'observació i la recerca més endavant. 

Sabem que ponen ous, perquè ho vam analitzar quan el vam obrir i també aquest és un coneixement que tenim des que vam estudiar primària, però el que no sabem és si tots els ovípars es reprodueixen com la resta d'animals o de com el mascle fecunda a la femella. Traiem les nostres pròpies preguntes i conclusions, per exemple, un ocell es reprodueix mitjançant ous, però pensem que no ho fan de la mateixa forma que un peix. Per això ens tornem a fer la pregunta de: Quines diferències podem trobar? 

També ens preguntem si tots els ovípars ho fan de manera interna, com la femella que vam analitzar per dins. Llavors, tots els ovípars fecunden els ous de manera interna o n'hi ha que són fecundats de manera externa? Com sap l'ou que d'aquest ha de sortir un peixet? Què passa per dins?

Pensem una mica i parlem i ens ve al cap que, per exemple, una gallina és ovípar perquè pon ous, però no es interna, sinó externa; extreu l'ou i l'incuba. 

Però com fecunden un ou intern? I com es fecunda un d'extern? Pensem que la fecundació interna esdevé quan el mascle deposita l'esperma dins dels òvuls de la femella i l'externa és quan la femella expulsa els òvuls fora del seu "cos" i un mascle els fecunda. Com no sabem si aquesta conclusió és del tot encertada, busquem comparacions amb altres animals ovípars i, si més no, amb altres espècies de peixos. Per tant, això és el que pensem i per corroborar-ho vam cercar fotografies per saber si erràvem o no: 

Per a que quedi més clar com és la fecundació externa, mostrem aquesta imatge, en la qual es veu la femella expulsant els òvuls i el mascle, els espermatotzoides. Després d'un temps i produït el desenvolupament del l'embrió, s'obra l'ou i surt un peixet. 



Sabem que hi ha peixos que la femella expulsa els òvuls i un mascle els fecunda, ja que, per exemple, a la pel·lícula de "Nemo" al principi es pot observar que hi ha ous a una roca esperant a ser fecundats per un mascle. És al cas contrari dels nostres peixets, ja que ho fan de manera interna i un cop estan preparats per nèixer surten ja formats. Això ho sabem perquè vam observar els peixos d'altres grups i vam veure que quan van sortir estaven ja formats al "paritori". A més a més, cercant informació sobre els tipus de fecundacions, ens adonanem que no anem malament encaminats i que les nostres definicions d'extern i d'intern s'adapten bastant al que pensàvem des d'un principi.  Aleshores arribem a la conclusió que no només els rèptils, les aus i els amfibis ponen ous i són fecundats externament, sinó que dins del grup dels peixos cada espècie els pot fecundar de manera diferent. I en aquest vídeo i en el minut 2:9-2:20 veiem, un peix Molly parint, després de produir-se la fecundació interna.

Ara ens apareixen més preguntes com, tots els ovípars produeixen la mateixa quantitat d'ous?  No ho sabem però els humans, normalment, fecunden d'un en un, però d'altres en poden fecundar més. No tots els mamífers produeixen la mateixa quantitat d'embrions. Un cavall farà nèixer, en general, només un poltre; un gos, normalment, en tindrà més d'un cadell. Per tant, com és molt relatiu perquè cada ésser viu és diferent encara que sigui d'un mateix grup, suposem que amb els ovípars, igual que amb els mamífers, aquesta quantitat serà diferent i variarà.

A més a més, creiem que aquest tema es pot tractar a través de la conversa i l'observació. És possible que no veiem com es du a terme la reproducció però sí la fecundació interna o externa. La mort d'un peix ens pot servir per veure la seva estructura interna, o com en el nostre cas, la seva fecundació - com ens ha servit a nosaltres-. Això sí, hauria de ser un grup petit per poder fer aquesta observació, ja que 25 alumnes amb un peix tant petit i moltes mans seria difícil du a terme aquesta investigació. 


Una altra alternativa seria que la mestra obrís el peix i amb una càmera gravés el procés i es reproduís a la PDI, així tots podrien observar l'estructura interna d'un peix petit, i més aspectes. A més a més, si volem que toquin i experimentin, podríem complementar aquesta activitat amb la d'obrir una altra espècie de peix per tal de poder veure, comparar i viure en primera persona tot aquest procés.

Finalment, el dubte que se'ns presenta ara és si tots els peixos s'alimenten igual que altres espècies o altres grups de vertebrats. Però com encara no ho sabem, us ho explicarem a la propera entrada.




Desitgem que us hagi agradat!

Anècdotes que ens ensenyen a mirar més enllà.

Avui és un dia trist, ja que en arrivar a la classe ens hem trobat un peix mort, al principi no sabíem si era una femella o un mascle. A partir d'aquest fet ens hem començat a preguntar perquè ha passat això. Hem pensat diverses possibiltats, uns del grup pensaven que potser no els hem alimentat bé, l'altre part del grup creia que potser estava malat, també es plantejava de de si l'ambient era l'adequat realment o si algun peix la fet mal. Tot i que no sabem què ha passat exactament, ens preguntem què podem fer amb aquesta mort. Què podem aprendre d'una mort? Una gran part del grup ha pensat en obrir el peix i així poder veure com és per dins, com és el seu aparell digestiu, quin sexe és... Així, doncs, decidim obrir-ho i fer "l'autòpsia". Preparem tot el necessari per poder fer-ho. Com estem estudiant els éssers vius, volem i ens interessa saber de què s'alimenten, per on s'alimenten i com es desenvolupen. Com fa poc temps que han arribat a l'aula i encara no hem tingut la oportunitat d'observar-los amb precisió. Pel que hem aprés a les classes, els éssers vius poden ser vertebrats o invertebrats. Els grups de vertebrats són cinc, els quals són: els peixos, els mamífers, els rèptils, els amfibis i les aus. Però, ara aquest succés és una bona oportunitat per poder veure de primera persona tot allò que ens hem estat preguntat fins ara.

Després de estar una estona pensant què farem amb aquell peix, l'obrim i ens adonanem que té espines, és a dir, té un esquelet, llavors sabem que és un animal vertebrat. Aquesta seria una bona manera perquè els infants entenguèssin observànt-los què és un ésser viu invertebrat i què és un ésser viu vertebrat.

En aquest cas, els peixos són del grup dels, tal i com indica el nom, peixos. Sabem que els peixos es reprodueixen mitjançant ous i això té es diu ovípars. Però això ho podem comparar amb la resta dels grups de vertebrats. Sabem que tots els animals són ovípers, menys els mamífers, que aquest últims concretamente neixen de la panxa de la mare, és a dir, són vivípars.  Ens venen diverses preguntes de cop al cap i són les següents: 

• Quants grups de vertebrats n'hi ha? 
• Són tots iguals? 
• S'alimenten tots de la mateixa manera? 
• Es reprodueixen tots igual? 

Creiem que no tots els animals vertebrats s'alimenten ni es reprodueixen de la mateixa manera. Uns ponen ous, d'altres són mamífers i donen de mamar a les seves cries. Però, després de seguint observant descobrim uns detalls estranys a la panxa -com una mena d'ous-. Com serà la reproducció dels peixos? Sabem que ponen ous, ja que aquesta femella en té a la panxa, però com es gesten? Quin paper té el mascle en aquest cas? També creiem que potser no tots els peixos es reprodueixen de la mateixa manera, encara que sigui a partir d'ous, el fet no serà el mateix. Com no ho sabem, decidim buscar informació, ja que això no es pot saber amb simple observació. 

En CONCLUSIÓ, poder obrir un peix usant aquest succés com activitat a la classe amb els alumnes, ens pot servir per diverses raons. A partir de l'experimentació, observació, tacte.. Pensem que l'adquisició del coneixement serà més significatiu, és a dir, els nens i nenes seran protagonistes del seu procés d'aprenentatge. La mort d'un peix, farà que sorgeixin nous dubtes i nous interessos; noves motivacions. 

Mascle o famella?

Tenim aquest dos peixos, són de la família Platy ,  però...quin és el mascle i quina és la femella?

Teníem clara que volíem femelles i mascles, per tal de què es poguessin reproduir i així ho vam demanar a la botiga. Però clar, com nosaltres podríem distingir els mascles de les femelles? Hi ha diferències físiques evidents?Com saber si un peix és mascle o femella? Aquest és un dubte que ens va sorgir mentre nosaltres mateixos intentàvem descobrir-ho ja que li havíem dit al venedor que voliem tant mascles com femelles, però ell ens va donar els peixos tot junts, a la mateixa bossa. 

Entre nosaltres van sorgir diferents hipòtesis:
- el color, quan més clar és el color, és el mascle
- la mida,quan més gran, és el mascle 
- la quantitat d'aletes que tenen, quantes més, és el mascle
- si l'aleta del final del cos és més oberta, és mascle

I si és en el cas contrari, és la femella.
Tot i que la hipòtesi a la qual vam arribar tots mentres debatiem va ser que els mascles eren més grans i  tenien les aletes més grans. Aquestes respostes van anar sorgint a partir dels nostres coneixements prèvis sobre els animals, ja que en el món dels ocells els mascles tenen colors més llampants per atraure a les femelles i vam pensar que aquí atrauen a les femelles, sent més grans i tenint les aletes més maques i grans. Però van cercar aquesta hipòtesi i vam descobrir que no era l'acertada. 

Més devanat,  vam decidir comparar-ho amb altres animals que nosaltres si sabíem distingir si eren mascles o femelles. Molts de nosaltres quan érem petits vam tenir ocells (cotorres, "periquitos") i sabíem que per distingir-los havies de fixar-te en la cera que és trobada a la membrana de les banasals. Si aquesta cera era d'un color més blau o rosat vol dir que és mascle, per altra si la cera és blanca o marró vol dir que és femella. Peró clar no ens podiem quedar només això i vam començar a investigar, per després comparar-ho amb la resta d'animals que si sabíem diferenciar a simple vista com per exemple alguns mamífers i aus.

Però com saber quin era quin? Nosaltres intuíem que el mascle té l'aleta anal més oberta respecte la femella. Si comparem aquests peixos mascles amb el gall dindi mascle, sabem que aquest últim, per atraure a la femella obre les seves plomes i a més a més els seus colors són més vius. Pensem que en el cas dels mascles peixos passa el mateix. En resum, per tal de diferenciar un mascle o una femella d'una mateixa espècie, ja sigui ovípar o mamífer, crèiem que ha d'haver-hi un aspecte destacat en el mascle com passa en el gall dindi o una polla díndia, amb el gall i la gallina i, en el cas d'un mamífer, el lleó i la lleona.

Doncs, bé, nosaltres anàvem errats, ja que en el cas de l'espècie platy passa just el contrari que els exemples esmentats amb anterioritat. Podem afirmar que això és cert, perquè vam aprofitar que un peix d'un altre grup va tenir cries, llavors els vam demanar si el podíem veure per observar-lo i ens vam adonar que l'aleta anal era més ample i més oberta que la de un mascle platy. En conclusió, segons les nostres observacions per poder diferenciar un mascle platy d'una femella, ens hem de fixar en la part de la panxa on trobem l'aleta anal, si aquesta és oberta i ampla es que és femella. i si es tancada és mascle. Fins aleshores és l'única diferencia que hem trobat. 

ALETA ANAL

En el cas contrari dels platy, en l'espècie dels molly creiem que l'aleta dorsal dels mascles està més desenvolupada i poden obrir-la en forma de ventall, en canvi, les femelles normalment són més grans i no tenen l'aleta tan desenvolupada com el mascle. Les dades anteriors no les podem confirmar, ja que són meres intuicions a partir de l'observació. Aquest dubte que tenim, ja que no ho sabem amb certesa, podria ser una activitat per als alumnes fent-los dibuixar a través de l'observació dels peixos. Com nosaltres tampoc diferenciem -mascle de la femella-  serà un treball conjunt, on el mestre i l'alumne aniran contruint el seu coneixement a la vegada. Observant, resolent dubtes, fent-se preguntes, reflexionant, exposant idees i tot allò que ens ajudi a resoldre el dubte principal, en aquest cas, com diferenciar el mascle de la femella en l'espècie molly. 

Per tal d'identificar morfològicament un peix, a continuació trobem un esquema on estan indicades l'aleta dorsal i l'aleta anal de les que parlem en aquesta entrada.

Un cop ja sabíem com identificar si els nostres peixos eren mascles o femelles ens va sorgir la pregunta: Arribaran a reproduir-se els nostres peixos? Ja que són de reproducció ràpida, volíem tenir l'opotunitat d'observar-ho. Com es respodruixen? Quin tipus de fecundació tenen?

Fins la propera! 

Prova superada: el nostre aquàri és adequat per als nostres peixos!

A una de les entrades (Com a casa) vam comentar com havíem fet el nostre aquàri i vam acabar dient que no sabríem si l’entorn que vàrem crear seria l’adient o no pels nostres peixos.

Ha arribat l’hora de saber-ho...

Tenint en compte que ja ha passat més d’una setmana i que TOTS els nostres sis peixos estan vius podem dir que sí, que l’ambient que vam crear és l’adequat per a ells.

A part de l’ambient també ha estat molt important la cura que hem tingut d’aquest peixos, tant en l’alimentació com en la higiene, és a dir, les vegades que hem fet neteja del seu aquàri.

Sabem, i com s’ha dit anteriorment en aquest blog, tenir un animal a investigar a l’aula és molt gratificant però el manteniment d’aquest pot ser un desavantatge pels alumnes, ja que aquest és un aspecte que agrada a pocs. A algunes de les escoles on hem anat de pràctiques tenien peixos, i la majoria dels alumnes el que volien era donar-los de menjar en comptes de tenir un bon manteniment de l’entorn d’aquestsanimals.

Aquest desavantatge podria conventir-se en un avantatge per treballar la higiene a l’aula. Si nosaltres vivim en un entorn net, sense escombraries als carrers, per què els peixos no poden viure de la mateixa manera, nets? Aquesta seria una pregunta per reflexionar, de dir les pròpies opinions, per debatre, etc. I també, pot servir per a noves maneres de fer un bon manteniment dels peixos. La higiene és un bon tema a tractar a l’aula i sobretot a Primària.

Ara que tenim tots els peixos a l'aquàri, els volem treball a fons, observant, experimentant, etc. Una de les coses que volem saber és com es relacionen entre ells i entre mascle i femella, així que el primer objectiu que ens hem proposat és saber-los diferencia i després veure com es porta a terme les relacions entre ells.

Així doncs, anem per feina!