Conclusió

L'aventura amb els nostres peixos a classe ja acaba. Aquesta és la nostre última entrada al blog i ens agradaria parlar una mica sobre aquesta metodologia, quina importància té dins de l’aula i també, de què ens ha servit i com hem visgut aquesta experiencia d’observar els peixos durant aquest mesos.

La idea de portar un peix a l’aula, o un ésser viu qualsevol, és molt atractiva i sobretot és una nova manera d’aprendre a través d’una metodologia diferent. Portant un animal a l’aula permet observar, experimentar i aprendre d’una manera més directa. Permet aprendre més i millor, el continguts són més significatius i sobretot, tot el que aprenem de manera directa ens queda més al cap i podem recuperar aquest coneixements quan els necessitem, perquè no han sigut memoritzats, sinó entesos.

Aquesta és una metodologia que ens hagués agradat treballar a nosaltres quan èrem petits, ja que cap dels membres del grup va tenir l’ocasió de fer-ho.

És una manera d’aprendre des del punt de vista competencial, a través de fer preguntes, de discutir amb el grup-classe, en la qual tots tenim diferents maneres d’entendre un mateix fet. Observar conjuntament comporta això, que tots tenim una visió diferent d’un  mateix fet. (Neus Sanmartí, 2009). I aquesta és la manera d’aprendre millor.

Amb projectes com aquest es dóna molta importància a les preguntes dels nens, perquè a partir d’aquestes podem saber els coneixements que tenen els infants i anar avançant en funció d’aquest. Per aquest motiu en el nostre blog hem plasmat tot el que nosaltre sabíem sobre la reproducció, la comunicació i l’alimentació dels peixos per després donar el pas següent i investigar si el que coneixíem era cert o no a partir de diferents fonts i també de l’observació i experimentació amb els nostres peixos.

Observar de manera directa ajuda a imaginar i a representar tot allò que nosaltres pensem i imaginem sobre els éssers vius, i a través d’aquestes representacions els alumnes, i a partir del llenguatge, posen en comú, raonen el perquè ho han representat d’aquesta manera i no d’una altra, i això porta a la discussió. Així doncs, tenir un ésser viu a l’aula té molts avantatges.

I en quan a nosaltres, per començar, hem tingut dificutats a l’hora d’enfocar aquest blog, ja que estem  acostumats a fer ciència a partir d’una altra metodologia i no a partir de l’observació, ni la manipulació, ni l’experimentació, ni fent preguntes, etc.

  

Ens agradaria destacar que sobretot ens ha servit per aprendre des d’una mirada més conceptual, més professional. A més a més hem après a observar cada detall i ampliar la nostra mirada, però tot i així, va ser difícil, ja que en el nostre dia a dia no ens parem a observar les coses quotidianes detingudament per després analitzar-les. Rebem tants estímuls que no parem atenció a cap en concret i amb aquest treball hem après a observar.

D’aquest ésser viu hem après, no només, les seves particularitats, els seus canvis, sinó que hem intentat investigar menys conceptes però amb més profunditat i més qualitat com diu Neus Sanmartí (2009). I gràcies aquesta interacció ens han anat sortint preguntes i hem anat realitzant hipòtesis sobre les quals després hem pogut reflexionar i debatir com a grup. 


 

El nostre objectiu principal ha sigut plantejar-nos preguntes que com a futurs mestres ens fossin útils per treballar a l'aula amb els infants i per fer-nos aquestes preguntes ens hem bassat amb els conceptes teòrics treballats a l'àrea de Didàctica de les Ciències Experimentals, però a més a més com treballaríem un ésser viu a l’aula, la competencia científica a aquesta i què ens aportaría. Segons Dr. Àngel Pérez, els mestres hem d’ajudar els éssers humans d’avui a aprendre a aprendre i necessiten interaccionar les vivències amb els fets que succeeixen a la classe, perquè en un futur puguin resoldre tots els problemes que se’ls presenti a la vida i siguin capaços de fer front amb eines que nosaltres els deixem.

Durant l'elaboració d'aquest blog hem fet un canvi, hi hagut una evolució les preguntes. Creiem que cada vegada han sigut més complexes; anaven creixent. Com hem dit anteriorment, al principi hem tingut algunes dificultats per dur els aspectes teòrics a la pràtica, les preguntes que ens formulàvem eren molt generals,  ja que no partien d'una observació molt detallada i, a més a més, aquestes no connectàven entre elles. Una altra dificultat és que només ens centràvem en els peixos, i moltes d'aquestes preguntes ens podien servir per relacionar-les amb altres i, per tant, que les nostres investigacions fossin més enriquidores. 

  

Un cop més endisats en l'investiagció i amb el canvi de plantejament de l'observació, ens ha servit per adquirir coneixements més rics, per ser capaços de formar-nos preguntes més complexes i més productives, i tenir diàlegs amb el grup  més interessants. 

Finalment, ens hem adonat que saber realitzar unes bones preguntes implica que poguem guiar millor els nostres coneixements a partir de bones preguntes i que el tractament de l’error sigui, també, a partir d’unes noves preguntes que els (ens) ajudin a reflexionar i a anar més enllà. Com a mestres  és important tenir el domini del coneixement conceptual, per tal de poder treballar-lo amb els nostres alumnes. També és important saber gestionar i conèixer el pensament científic dels nens en relació amb els fets relacionats.

Encara ens queda molt de camí, això no s'acaba aquí!